ATS, 31 de Julio de 2003
| Ponente | D. PEDRO GONZALEZ POVEDA |
| ECLI | ES:TS:2003:8442A |
| Número de Recurso | 511/2003 |
| Procedimiento | Queja |
| Fecha de Resolución | 31 de Julio de 2003 |
| Emisor | Tribunal Supremo - Sala Primera, de lo Civil |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE ANDALUCIA, SEDE DE SEVILLA
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE ANDALUCIA, SEDE DE SEVILLA.
SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO, SECCION PRIMERA.
Recurso n° 2432/1998.
SENTENCIA
Ilmo.. Sr. Presidente
Don Santiago Martinez-Vares García
Iltmos. Sres. Magistrados
Don Francisco J. Gutiérrez del Manzano
Doña María Luisa Alejandre Durán
En la Ciudad de Sevilla, a veintiocho de mayo del año dos mil uno. La Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía con sede en Sevilla ha visto el Recurso número 2432/1998, interpuesto por DOÑA EMILIA PRIETO FERNANDEZ, representada y defendida por sí, contra LA JUNTA DE ANDALUCIA (CONSEJERIA DE SALUD) representada y defendida por Letrado de su Gabinete Jurídico. La cuantía del recurso ha sido fijada por la parte actora en indeterminada. Es ponente el Magistrado Iltmo. Sr. Don Francisco J. Gutiérrez del Manzano.
El recurso se interpuso contra las Resoluciones mencionadas en el Fundamento Primero de esta Sentencia.
En el escrito de demanda se interesa de la Sala se anulen las Resoluciones impugnadas y se estimen las pretensiones actoras .
En su contestación a la demanda la Administración solicita de la Sala la desestimación del mismo.
Señalada fecha para la votación y Fallo el día 21 de mayo del año 2001, efectivamente se deliberó, votó y falló.
Se debate en este Recurso la conformidad a Derecho de la Resolución, de 7 de octubre de 1998, de la Consejería de Salud de la Junta de Andalucía desestimatoria de la solicitud de la actora de reconocimiento de grado personal de nivel 18 y de las retribuciones correspondientes.
La actora, funcionaria de la Administración Pública Autonómica, fundamenta su solicitud en la ocupación de los siguientes puestos de trabajo Grupo de Gestión UVMI-ILT en el SAS con carácter provisional, Grupo de Gestión Económica en virtud del art. 30 de la Ley 6/1985, y Negociado de Gestión Económica en virtud del art. 30 de la Ley 6/1985, en las fechas que se indican. Se le reconoció el grado personal consolidado 12 con efectos de 09.11.88 y desempeña con carácter definitivo plaza de nivel 18 desde el 09.05.98.
En la actualidad pretende el reconocimiento del grado personal consolidado del nivel 18 en base a las razones que expone. Frente a lo cual reacciona la Administración demandada que rechaza las pretensiones actoras fundando su oposición.
Y en el presente supuesto es la Administración demandada la que está asistida de razón.
Ante todo, no podemos compartir la afirmación actora cuando presume ausencia de regulación de la cuestión sometida a debate en la normativa autonómica. La Ley 6/1985, de 28 de noviembre de ordenación de la Función Pública en esta Autonomía dispone en su artículo 1 que la presente Ley, dictada al amparo del artículo 148.1.1 de la Constitución y de los artículos 13.1 y 15.1.1 del Estatuto de Autonomía para Andalucía, tiene por objeto desarrollar legislativamente, para la Comunidad Autónoma de Andalucía, los preceptos básicos, y sus temas conexos, establecidos en la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública.
Y solo en lo no previsto en la presente Ley y las disposiciones que la desarrollen se aplicará supletoriamente la Legislación Estatal vigente.
Pues bien, en el artículo 30.5 de la citada Ley 6/1985 se establece que el desempeño del puesto de trabajo con carácter provisional no se computa a efectos de consolidación del grado personal, para el que únicamente se tendrá en cuenta el nivel del puesto de trabajo de origen.
A partir de lo cual, y no encontrándose la actora -según se desprende de lo actuado- en las situaciones previstas en los artículos 25.2 y 43 de la Ley 6/1985 según prevé el artículo 45 de esta misma Disposición Legal, resulta obligado acordar la desestimación de todas las tesis impugnatorias de la parte actora, no resultando admisible con la finalidad anulatoria pretendida la invocación de las situaciones de los otros fun
D'entrada hem de dir que estem d'acord que el més excitant i creatiu en l'acció humana és el desacord, la confrontació entre diverses opinions sobre allò que és just i allò que és injust, tal com explicava recentment el sociòleg Zygmunt Bauman en la seva visita a Barcelona. Per això, els projectes basats en els desacords i en les dissensions ens interessen i ens atrauen.
Hem anat a veure encuriosits la mostra Desacuerdos. Sobre art, polítiques i esfera pública a l'Estat espanyol per saber quin pa s'hi donava. Es tracta d'una exposició que s'emmarca dins d'un projecte complex i, probablement, massa ambiciós que porta el mateix títol i que "sorgeix de la voluntat d'erigir un contramodel historiogràfic que desbordi el discurs acadèmic". El projecte general -iniciat el 2003- està organitzat i coproduït per Arteleku, de la Diputació Foral de Guipúscoa, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), Unia, de la Universidad Internacional de Andalucía, i el Centro José Guerrero de la Diputació de Granada. És el resultat de debats públics, trobades, jornades d'estudi, seminaris, etcètera, sobre la història de les arts i de les polítiques de les darreres dècades, aquelles que coincideixen amb la Transició, de la qual ara podem veure les limitacions i patim les conseqüències. El material recollit fins ara es pot veure a la pàgina www.desacuerdos.org, als quaderns Desacuerdos 1 i 2 i a les exposicions del Macba i el Centro José Guerrero, de Granada.
UN TRAJECTE CRONOLÒGIC
L'exposició del Macba és una mena de collage heterogeni on predomina la documentació de tota mena. La mostra està articulada al voltant de diverses àrees temàtiques i proposa un cert trajecte cronològic i un itinerari -assenyalat, per sort-, però està mancada d'una retolació clara i suficientment visible que permeti a l'espectador saber en quin àmbit es troba a cada moment. Així, ens podem veure immergits en la carnavalització de l'avantguarda, el paradigma (contra)informatiu, els nous comportaments artístics o les cultures populars, sense ni tan sols adonar-nos-en.
Durant el trajecte podem trobar documentació sobre els famosos Encuentros de Pamplona, de l'estiu del 1972; sobre les experiències del Centro de Cálculo, amb els primers intents d'utilització de tecnologies digitals relacionades amb la creació musical, l'arquitectura i les arts visuals; sobre la poesia visual, el mail art i la música electrònica i experimental; sobre les experiències de comunicació descentralitzada, com el recordat Cadaqués Canal Local, de Muntadas, i les diverses programacions de ràdios i televisions independents. I, alhora, es poden veure programes artisticomusicals com ara els de La edad de oro, de Paloma Chamorro, dels anys 80, les pel·lícules de Joaquim Jordà Numax Presenta (1979) i De nens (2004), i tota mena de fanzines, revistes de còmics, cartells, arxius sonors i publicacions i edicions diverses.
D'entre els treballs dels artistes i/o col·lectius seleccionats podem destacar, per exemple, els Cenotafis (1969-1975), d'Antoni Miralda, aquesta mena de maquetes que incorporen la ironia, la crítica, l'antimilitarisme i l'estètica kitsch en una sola peça; Elecciones Show (1977), la instal·lació audiovisual de Joan Rabascall que esdevé testimoni plàstic i personal d'un moment històric molt concret; els treballs de la sèrie La fotocòpia com a obra-document (1975), de Pere Noguera, que ens fan pensar en els problemes de la en la cultura del simulacre i en les teories de Baudrillard; els testimonis fotogràfics de les accions o els Juguetes educativos, d'Esther Ferrer; les propostes del grup Zaj i del Grup de Treball; el remake del Guernica (1992), de Juan del Campo; les propostes del grup d'activistes lesbianes LSD; les obres de d'Isidoro Valcárcel Medina, Nacho Criado, Concha Jerez, CVA (Maria Luisa Fernández i Juan Luis Moraza), Fina Miralles, Àngels Ribé, Eugènia Balcells, Eulàlia Grau, Benet Rossell, Francesc Abad, etcètera.
Però, en general, tenim la sensació que potser s'ha volgut estirar més el braç que la màniga. La proposta de revisió d'una època tan heterogènia com aquesta és una tasca molt complexa que exigeix un estudi aprofundit, fet per persones qualificades i durant un temps dilatat. No n'hi ha prou d'acumular documentació a dojo o en una participació més o menys plural i benintencionada. Cal conèixer els treballs d'investigació anteriors i cercar l'assessorament dels autors, dels crítics i dels investigadors
