Sentencia nº 538/2007 de TS, Sala 1ª, de lo Civil, 22 de Mayo de 2007

Abogados Civil

Resumen

---

ACCIÓN POR RESPONSABILIDAD. NEGLIGENCIA MÉDICA. PENSIÓN VITALICIA. Viuda reclama pensión vitalicia por negligencia médica. Las conclusiones formuladas por el tribunal de instancia, que se apoyan en la autoridad médica de los dictámenes emitidos en el proceso penal antecedente por el médico forense y en el proceso civil por tres médicos miembros de la Cátedra de Medicina Legal de la Universidad de Barcelona, no pueden ser consideradas como arbitrarias y, en consecuencia, no pueden ser revisadas por este tribunal, al menos mientras para ello sea necesario el examen plural y exhaustivo de la prueba, propio de un tribunal de instancia, que la parte recurrente propone. En primera instancia se rechazó la demanda. Se desestima casación.

Ver el contenido completo de este documento

Historial del Caso

---

→ Desestima el recurso contra Sentencia de Audiencia Provincial, 10 de Abril de 2000

☞ Sentencia Favorable a: Medico

Extracto

---

Sentencia nº 538/2007 de TS, Sala 1ª, de lo Civil, 22 de Mayo de 2007

SENTENCIA

En la Villa de Madrid, a veintidós de Mayo de dos mil siete.

Visto por la Sala Primera del Tribunal Supremo, constituida por los señores al margen anotados, el recurso de casación que con el número 2372/2000, ante la misma pende de resolución, interpuesto por el procurador D. Jorge Laguna Alonso, en nombre y representación de Dª Valentina, contra la sentencia dictada en grado de apelación, rollo 1112/98, por la Audiencia Provincial de Barcelona de fecha 10 de abril de 2000, dimanante del juicio de menor cuantía número 694/96 del Juzgado de Primera Instancia número 32 de Barcelona. Habiendo comparecido en calidad de recurrido el procurador D. José Manuel de Dorremochea Aramburu en nombre y representación de D. Lucio, Dª Amelia, D. Paulino, D. Víctor y D. Andrés ; el procurador D. Francisco Javier Ruiz Martínez- Salas, en nombre y representación de Clínica Platón Fundació Privada y el procurador D. Ignacio Batllo Ripoll, en nombre y representación de Dª María Antonieta y Dª Ariadna.

ANTECEDENTES DE HECHO

PRIMERO. - El Juzgado de Primera Instancia número 32 de Barcelona dictó sentencia de 1 de septiembre de 1998 en autos de juicio de menor cuantía núm. 694/96, cuyo fallo dice:

«Decisió. Desestimant la demanda interposada pel procurador Sr. Martínez Sánchez en representació de Doña. Valentina contra Doña. Amelia, Don. Víctor, el Sr. Lucio, Don. Paulino i Don. Andrés, les Sres. María Antonieta i Ma. Ariadna, i Clínica Plató Fundació Privada, absolc tots els demandats i imposo les costes del plet a l'actora».

SEGUNDO. - La sentencia contiene los siguientes fundamentos de Derecho:

«Primer. L'actora Doña. Valentina exercita l'acció de responsabilitat per negligència mèdica contra els metges Doña. Amelia, Víctor, Lucio, Paulino, Andrés, les infermeres Sres. María Antonieta i Ariadna, i contra la Clínica Plato Fundació Privada, als quals reclama solidàriament el pagament d'una indemnització de 35 000 000 ptes. més una pensió vitalícia de 250 000 ptes. mensuals, per la manera negligent en què els metges i les infermeres demandades van tractar els dies 8 i 10 d'agost de 1993 el seu marit Sr. Juan Carlos, qui traspassa en la Clínica Plató a les 23 hores d'aquesta darrera data, on estava ingressat en aquesta darrera data després de patir una epistaxis (que ja havia patit el dia 8 anterior).

»Segon. Mitjançant la prova practicada a les actuacions (fonamentalment la documental mèdica i les pericials) ha quedat provat que en la data de la seva mort el Sr. Juan Carlos patia en fase terminal un carcinoma epidermoide de laringe recidit, a conseqüència del qual va morir el 10 d'agost de 1993 per un shock hipovolèmic secundari a una hemorràgia general dels vasos del paquet vascular-nerviós del coll.

»Tercer. Com ve assenyalant en forma reiterada la jurisprudència en atenció a les especials característiques de la funció mèdica, l'obligació contractual o extracontractual del metge, i en general del personal sanitari, no es la d'obtenir en tot cas la recuperació del malalt o, el que es igual, no es la seva una obligació de resultats, sinó de mitjans, es a dir, només està obligat a proporcionar-li tota la cura que requereixi amb tota la seva diligència i segons l'estat de la ciència, l'anomenada "lex artis ad hoc"; a més a més, la jurisprudència ha descartat tota classe de responsabilitat més o menys objectiva en la conducta dels professionals sanitaris, sense que operi la inversió de la càrrega de la prova, admesa en altres àmbits de l'activitat humana, amb la qual cosa pesa sobre el pacient la càrrega de la prova de la culpa i del nexe o relació causal entre aquesta i el dany (SSTS de 15-11-93, 13-10-92, 20-2-92 i 8-5-91, entre moltes altres).

»Quart. D'acord amb l'anterior consolidada doctrina legal, en el present cas cal desestimar la demanda i absoldre tots els demandats ja que els tres informes o dictàmens pericials obrants a les actuacions (el del metge forense Sr. Octavio en les diligències prèvies n° 1094/94-B del Jutjat de Primera Instància n° 26 de Barcelona, testimoniejat als folis 785 i 889; el dels doctors de la Càtedra de Medicina Legal de la Facultat de Medicina de la Universitat de ...

Ver el contenido completo de este documento

---